dijous, 19 de desembre del 2013

CARTA AL PARE NOEL

     Estimat Pare Noel, 
Alumna de 1r Batxillerat

     Aquest any vull que el meu regal siga diferent als altres anys. 

     Sé que ja has amagat els regals en el canapé del llit dels meus pares, també sé que és una tablet, roba i uns pocs diners. Però, jo això no ho vull, el que vull és que te'ls emportes per dur-los-els a altres nens més ambiciosos, jo no ho necessite. El que de veritat vull és que faces feliç a la nostra societat, i també als meus pares, que des de fa uns anys la por controla la meua casa i cada dia es fa més difícil el poder menjar o estudiar. 

     Poc veig als meus pares, ja que es passen el dia treballant, tan sols una horeta; la resta la passe amb la meua tia o al col·legi. Cada nit espere a les onze de la nit fins que arribe ma mare i em done el bes de cada nit. Mon pare es queixa constantment dels polítics, encara no ho entenc, però algun dia ho faré. I m'adonaré de les penúries i les males passades que estan vivint amb el manteniment de cinc persones que som a casa.

     En concret, vull aprendre a apreciar les xicotetes estones en què estic amb els meus pares. També vull que el que passa fora de ma casa no entre i no afecte a mi ni a la meua família.

     Vull poder recordar bons moments amb els meus estimats i no recordar els granets d'arròs contats i repartits a parts iguals entre el meu germà i jo per ma mare.

     Vull que acaben les retallades i la crisi que afecta la nostra societat.



ALUMNA 2n CICLE ESO

dimarts, 17 de desembre del 2013

 "Supertot es presenta": episodi primer

  Autoria: Anna Lapaz, 2n B ESO

 Clica el títol per poder veure el còmic.

dimarts, 10 de desembre del 2013

VAGA EN L'ENSENYAMENT

LA MEUA EXPERIÈNCIA

El dia 24 d'octubre uns amics i jo anàrem a la manifestació de Valencia. Ja a l'estació, uns policies vestits de civil ens ensenyaren la placa i ens duguerem a una paret. On ens van demanar el D.N.I al contrari de dos amigues que si que el duien i s'en anaren. Nosaltres ens quedarem alli un hora fins que vingueren els antidisturbis.
Ens quedarem alli un hora, vingueren set antidisturbis.
Ens  varen registrar les motxilles i a nosaltres dos vegades i ens demanaren les dades altres dos vegades. Preguntarem perquè estavem detinguts, i ens varen dir que estavem a "l'espera". Després d'una estona ens dugueren a un cotxe, preguntarem on es duien i no ens responeren. Arribarem al cuartel i estiguerem dos hores sense saber que haviem fet. Ens digueren que havien cridat als pares i que ja venen.
Al cap d'una hora arribaren els pares. Els policies continuaven sense respondre el perqué ens havien dut al cuartel.
Ni tan sols quan els varen fer firmar uns papers als meus pares i a mí.

Pau Santiago

UN ESTIU DIFERENT

UN ESTIU DIFERENT:
La professora Maite ens conta la seua experiència.

A Maite Casanova, la nostra professora d'administració, li han oferit una beca anomenada "Leonardo Da Vinci" que era per anar a França i observar com funcionava la FP Dual. La beca demanava coneixements de francés.
Li acompanyaven cinc professors més, de diferents instituts i diferents especialitats. Hi havia, contant-la a ella, tres professors d'administratiu, dos de FOL i una professora de electricitat. Tots ells s'allotjaren a Ambouglemé (França) la ciutat internacional del còmic. Allí es trobava l'institut "Cifop" on hi havia 50 families professionals, ells no pagaven rés, ni la matrícula, els donaven habitació, menjar i el que necessitaven els estudiants.
La FP Dual es com la FP, amb la diferència que quan ells van a les seues pràctiques els paguen el seu treball. Allí, a França, poden fer un batxillerat i un FP Dual junts pero han de ser menors de 25 anys.
Ací a València en 44 instituts ja han implantat la FP Dual i tenen pensat per al any que ve o enguany ficar a tots el instituts aquesta manera d'ensenyament. Anarem a moltes empreses i fàbriques, entre d'altres, una fàbrica de "Coñac" que venia molt en Rússia i la Xina. Els donaren a degustar "Pineau" que era una barretja entre vi i coñac. També visitaren l'empresa Pakaging, on feien les caixes per al coñac, i altre tipus de alcohol.
Pero tot no va ser visites i treball, també va haver alguna nit de festa en el poble, visites a Boteiarx, de Rochelle, des Chateaux de la loire i de Rochefoucauld, que es un castell que feien que hi havia un fantasma.
Durant aquella visita guiada es podia escoltar música clàssica. Algunes vesprades lliures, una professora de francés, els donava classe per a millorar el seu nivell. El viatge va ser de l'1 de juliol al 13 de juliol. Per a la nostra professora va ser la primera vegada que va anar en avió.
Ens aconsella anar a les creperies de França per la seua varietat, i com de bones estaven.
Finalitzarem l'entrevista dient que era una experiència instructiva i interessant, per tot el que va vore i les persones que van poder conéixer.


Alba Dominguez Alves 4ºB

dilluns, 9 de desembre del 2013


FERNANDO,UN HOME SOLIDARI...
Tots pensem que l'estiu és per a disfrutar, per anar- se de festa, per no fer res en dos mesos... Però, hi ha gent que no pensa igual. Fernando és el major exemple. Enguany, ell mateix, ha decidit, ajudar els mes necessitats. Però, la pregunta és, Per què? 
Tot comença, quan tenía setze anys, que va començar a col·laborar a un barri de gitanos. 
L`any passat, ell ja va deicidir fer-se tutor de l'integra ha l'Ies Les Alfabegues, i enguany, altra vegada. Tot aixó té una explicació: Ell pensa que la vida li ha donat moltes coses i ha tingut tanta sort, que ell ha de tornar tot alló que se li havía donat a ell. Aquest estiu, Fernando se'n ha anat a Latinoamèrica. Li van dir que havía de fer cases amb un projecte anomenat 'VIVIENDAS PARA LOS SINTECHO'.
Al final, va donar classes d'informatica a xiquets i a mares per les nits.
Fernando va dir que va ser molt gratificant i, es que, Ecuador ha marcat un abans i un després en la seua vida. De tal forma que l' any que ve, pot ser, que se' n vaja de 1 a 5 anys.
Per a resumir-ho, aquesta experiéncia ha sigut tan impactant que li ha marcat d'una forma especial.


                                                                              Entrevistat: Fernando
                                                         Entrevistadors: Maria Sáez i Ivan Pla