La tinta viva

dimarts, 28 de gener del 2014

GALILEU GALILEI

El dijous passat, vàrem anar a veure la interpretació que varen fer els alumnes de 1er de BATXILLER dels judicis de Galileu Galilei i Hipàtia.
Nosaltres, vàrem veure només el de Galileu Galilei.
Vàrem anar al Castell de Bétera i ahí, varen simular un judici encontra Galileu Galilei pels seus descobriments: Deía que la Terra girava al voltant del Sol, y ho va anomenar Model Geocèntric, però l`Església no permetia que ell diguera aixó, ja que per a ells, aÇó eren impureses i anava en contra de l`Església; Per a ells, el vertader model era el Heliocèntric, tots els planetes i la galàxia girava al voltant de la Terra, fins el Sol girava al seu voltant.
Per aixó, va ser una"lluïta" entre els científics que defenien a Galileu i es posisionaven a l`esquerra i l`Església, que volia condemnarlo, que es sentava a l`altra banda, és a dir, a la dreta, i enmig, el jutge.

Redactat per: María Sáez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EFEMÈRIDES

Colin Maclaurin (febrer de 1698 – 14 de juny de 1746) va ser un matemàtic escocès amb grans contribucions en geometria i àlgebra. Les sèries de Maclaurin, un cas especial de les sèries de Taylor, reben aquest nom per ell.

Degut a canvis en l'ortografia des del seu temps (el seu nom s'escrivia com "M'Laurine"), el seu nom alternativament s'escriu MacLaurin. En el gaèlic escocès el seu només "Cailean MacLabhruinn", l qual és literalment 'Colin, el fill de Laurence.

'Maclaurin nasquè a Kilmodan, Argyll. El seu pare era eclesiàstic Reverend i Minister de Glendaruel com que el seu pare morí quan Colin era un infant, va ser educat pel seu oncle, el Reverend Daniel Maclaurin, minister de Kilfinnan.

CONSTRIBUCIONS A LES MATEMÀTIQUES

Encara que les sèries de Taylor eren conegudes abans per Newton i Gregory, i en casos especials per Madhava of Sangamagrama a l'ïndia del segle XIV, Maclaurin les atribuí a Taylor en el seu treball. El 1742 va trobar la fórmula que relaciona la velocitat de rotació d'una esfera autogravitant amb el seu aplanament. Per a deduir-la va considerar l'equilibri hidrostàtic entre dues columnas de líquid, una polar i l'altra equatorial, que conflueixen en el centre de la Terra.

El 1748, pòstumament, es va publicar Treatise of Algebra. En aquest tractat usà determinants per a resoldre equacions de quatre incògnites. Dos anys després aques mètode va ser popularitzat per Grabiel Cramer com a Regla de Cramer.